CAMI CORREU PORT BANYALBUFAR 2014
El dia es va aixecar gris, això va voler dir calor i temps mes humit i ja a la Costa de Sant Pere les gotes no d’aigua sinó de suor començaren a caure.
L’ excursió continuar pel camí del Correu parlarem del Molí de Sa Turbina i de la fabrica d’electricitat i telers d’en Joan Riutort .
Passarem per la font des Creuer vora el camí que com moltes de fonts els estius secs com el d’enguany deixen de rajar aigua, està molt ben conservada tant la volta com les dues piques.
Al camí del Correu, el Consell de Mallorca hi està fent una bona feina la restauració està molt ben feta els marges sense ciment en sec com es feia abans; i es sense dubtes un camí dels més transitats pels excursionistes de mallorca que fan aquesta petita excursió o be ja en pla més important tota la travessa de la Serra de tramuntana per la GR 221.
Passarem per les roques del Tries amb fòssils de petites copinyes i restes de cucs dins el fang de uns cent vuitanta milions d’anys i pels guixos prop de la guixeria de Son Senutges del mateix temps i a on es passejaven grans rèptils, ja que a l’època dels dinosaures mallorca estava baix aigua.
En aquesta excursió no es pot deixar de fer menció a la potada del cavall del Rei en Jaume que deixà el seu cavall amb les seves travesses que devia fer el nostre Rei per aquests entorns
A un dels miradors de aquesta costa es pot veure al fons Na Foradada i la finca de S’Estaca territori estimat per l’Arxiduc que donà a conèixer a Mallorca a tot el mon.
El camí en aquest entorn pareix el passeig del Born de Palma, l’empedrat de set segles de gent i gent que hi ha passat l’han polit i ens fa pensar que durant tota aquesta carretada d’anys Palma Esporles i Banyalbufar estaven unides per aquest grandiós camí que val la pena conservar un parell de segles més.
Parlar de Banyalbufar es parlar d’aigua malvasia i tomàtigues de ramellet, nosaltres optarem per baixar al poble seguint la sèquia de la Font Major per gaudir de les millors vistes de aquest poble que gràcies al beneficis de la tomàtiga se’n va dur una bona empenta cap endavant.
Els marges les cases el cel i la mar blava tot plegat fan d’aquest poble un lloc encantador ara el estiu es viu però al hivern queda com mig adormit i els carrers i places deixen de tenir vida.
Els carrers empedrats amb els cossiols també formen part de aquest poble i que a Esporles també tenim i en tenim cura.
La baixada a la cala amb el blau maragda de la mar el verd dels pins i els marges eren un bon presagi ja que s’atracava l’hora de dinar i posar al menys els peus en remull desprès de la caminada.
La pujada desprès de dinar va ser feixuga però ens va deixar veure bones vistes de aquesta costa a on per un dia nosaltres unirem be la mar i la muntanya, contant vora l’aigua mentre dinàvem històries de vaixells anglesos i submarins alemanys que a la segona guerra mundial dugueren per primera vegada amb els rescatats dels nàufrags pel pescadors les famoses galetes angleses.
Per acabar l’excursió, aquesta imatge que férem a la parada del bus ens va inspirar aquest petit poema:
Amor matern
Horabaixa.
Baix l’ombra del til·ler
el bronze i la carn s’uneixen
just amb unes paraules
amor...
amor de mares i fills
carícies i més carícies
com l’embat a la mar blava.
La vida estimada als braços
fràgil i poderosa
arrelada a aquesta terra
assolellada i bella.
Amb la mirada perduda
passen els records del dies
mentre els dits componen els cabells del infant
just així el temps es torna etern
no hi ha cap altra manera.
Ha arribat el bus
Tornem cap a Esporles
Tardor 2014
Antoni Bauçà
Dedicat a totes les mares dels Ermassets
Idò aquest pic aquesta excursió que tots gaudirem acabà un poc poètica .... que hi farem....fins a la propera
Ermassets Club de muntanya
Toni Bauçà
