Havien
dit que plouria
i quatre
es presentaren
por de
l’aigua hi havia
i els
ermassets trabucarem
Mes guies
que excursionistes
per fer
aquesta excursió
i això
que anàvem per pistes
quina
desil·lusió!
Avui hem
començat amb una glossa no podia ser d’altra manera, La pujadeta
de la Costa de Sant Pere ens va fer entrar en calor i berenarem a la
potada del cavall.
Per moltes vegades que es faci aquest camí des correu mai un es cansa de fer-lo i sempre un i troba nous al·licients.
El dia estava
gris però això era de agrair ja que un caminava de lo més be sense
la calor del sol, així animats per les històries que ens contava en
Bernardi sense donar-nos compte arribarem al mirador que es veu Na
Foradada.
Paratges del Arxiduc
que per fer aquesta
costa
anava a damunt un ruc
ferrem una nova
proposta!
Continuarem pel camí, passarem per Son Senutges,
i dins un camí magnífic dins l’alzinar començar a fer brusca uns
tragueren el paraigua i el altres optaren per refrescar-se, vérem
molts de rotllos de sitja amb les seves barraques arribant fins un
dels miradors que deixa veure aquesta part de la costa.
Els colors s’enfosquiren i va fer una ruixadeta,
però ja teníem les cases de Planícia al nostre abast, a més a més
hi havia gana i tothom va fer bona compte del seu recapte.
Es una pena que les cases romanguin tancades i no
les podem gaudir sobretot després de haver-nos costat 11.182.000
Euros !!!.
Mentre dinàvem parlarem de aquesta finca de unes
650 quarterades i que ocupen una quarta part del municipi de
Banyalbufar.
Els anys després de la guerra hi havia unes 5.000
olivers que feien uns 13.000 litres d’oli amen del hort les
garrofes i el bestiar, sobretot ovelles.
Visitarem el grandiós safareig i el seu entorn
amb alzines grandioses.
Aquesta alzina grandiosa
necessitava puntals
ella estava tot joiosa
amb branques descomunals
Ningú millor podia ser
que l’estimat Bernardi
això que dic es ben ver
a tots ens ha obert camí
Panxa plena continuarem el camí dins l’ olivar
que hi tenen bona cura, passant per tres pins veres descomunals que
ens vàrem fer veure lo petit que se’m i lo poc que duram
Tres pins com la trinitat
amb la copa prop del cel
fan pensar amb l’eternitat
però a terra la rel!!
Enllaçarem amb la Gr. 221 i per un pinar molt
atapeït, veient les bones vistes de Estellencs i les grandioses
muntanyes que l’envolten arribarem a Son Serralta.
Com mos sobrava el temps: unes cerveses i les
històries que ens contà en Bernardi del seu periple per Argentina
mos entretingueren fins que amb el bus de línia tornarem al poble
després d'haver passat un dia fantàstic sense calor amb aquesta
cultural excursió.
Idò fins la que vendrà esperant que el temps
sigui aigua o la calor no vos espanti.
Ermassets Club de Muntanya
Toni Bauçà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada