Aquest passat diumenge férem la sortida mensual de les excursions 5 estrelles per anar a fer una ruta no clàssica.
Quedam a les vuit al Passeig i ens dirigim en cotxe cap a Biniaraix, llogaret de Sóller que dóna nom al barranc que avui trescarem.
Deixam el cotxe a l'entrada del llogaret i començam a caminar cap els llavadosos, just devora on enceta el camí del Barranc que comunica la vall de Sóller amb el pla de Cúber, l'Ofre, Son Torrella,... El Barranc és el pas més curt, i més ràpid pels que van a peu, per anar fins a Lluc.
Agafam el camí del Barranc, però ben aviat ens desviam cap el camí Vell per anar a la cova de les Alfàbies on ens espera en Toni Calero, el nostre guia d'avui.
En Toni ens fa una proposta que cap de nosaltres pot rebutjar, i de ben segur tampoc ens decepciona, i és la de pujar directament des d'on ens trobam cap els Cornadors sense anar per cap rosseguera, tot el temps anirem per antics camins i passos.
El guia es posa a davant amb un bon pas i els altres darrere. Anam pujant enmig de marjades d'oliveres i porxos. Les vistes de Sóller i el Barranc milloren a cada passa. Ens aturam uns segons per agafar un poc d'alè i en Toni, gran coneixedor de la zona, ens mostra a l'altra vessant del Barranc, just davall ses Solanes, un altre pas, a primera vista impossible, per pujar des de Can Sivella fins a ses Solanes i es Portell de sa Costa. Avui no serà possible fer-lo, però ja començam a pensar que un altre dia tornarem.
Sense veure-ho gens clar a una dotzena de passes enrera, en Toni ens indica un penyal a on hi ha el pas per on hem de pujar. Impresionant. Espectacular. Una passa darrere l'altre, això si amb un poc d'ajuda de les mans, ens anam fent amunt sense passa massa pena. Pas que no sabem si s'era per anar al cingle de damunt del penyal, que tal vegada antigament s'utilitzava per l'agricultura, o s'usava per anar fins dalt dels Cornadors.
Seguim pujant veient restes de l'antic camí, fet molt mal bé a causa de les esllevissades, fins arribar al pas de l'Anglès. En Toni ens conta que té aquest nom ja que fa molts d'anys hi trobaren un turista anglès mort que s'havia perdut fent excursionisme. Sense gaire complicació però sempre en compte superam el pas.
De dalt del pas ens dirigim cap el Cornador Gran sense pujar-hi, per agafar el cingle que li fa la volta per baix i ens du cap a el camí que va de les cases de l'Ofre cap als Cornadors. A un moment donat ens Toni ens indica on es troba el pas de s'Hivern, utilitzat antigament per fer transhumància de bestiar i davallar al Barranc des de la finca de s'Arrom. Sembla impossible l'existència d'un pas ens aquells indrets, però ho verificam amb l'existència de petits restes de camí.
Sense donar-nos compte ja som al torrent de l'Ofre, comença la diversió. Anam desgrimpant els salts anant alerta de no fer més via de la que voldríem. A l'arribar al salt des Noguer sortim del torrent per la dreta on hi ha un antic pas, que després de travessar un parell de marjades, ens deixarà de retorn al camí del Barranc.
Agafam el camí de baixada cap a Biniaraix. A mitjan camí deixarem en Toni a ca seva, però no serà abans que ens doni la darrera sorpresa. Ens convida a pegar una nedada al seu safareig per refrescar-nos un poc de la suada, acceptam sense pensar-ho. No podíem acabar la sortida d'avui de millor manera!!!
Ja només queda mitja horeta de baixada fins arribar el cotxe. Gran sortida la d'aquest diumenge. No podem anar-nos-en sense donar les gràcies en majúscules a n'en Toni Calero per aquesta gran excursió i esperar que més prest que tard ens tornem a trobar.
Salut i muntanya a tots!!
Ermassets Club de Muntanya
