Amb l'Apime hem anat
a la Trapa amb els
nins
com sempre han
col·laborat
els millors
esporlerins
La pujada per Can Tomavi i el Camí de sa Galera ens
va fer suar una mica ja que era més be un dia d’estiu que no de
primavera, tota aquella tropa es troba unes senalles plenes de
xerracs , estisores de podar, xapes i xapetes, guants per les mans,
serres mecàniques, falçons i altres estris per desbrossar i xermar,
cadascú va agafar lo que al seu entendre li podia anar millor
Per exsacaiar estisore
per cavar bones
xapetes
un xerrac per les
senyores
els llapis a fer
punyetes
I com a formigues ses
escamparen per les marjades i al cant dels ocells es va sumar, les
rialles dels nins, el renou de les serres mecàniques i qualque
exclamació un poc més feixuga quant la sang brollava per qualque
cama que havia topat justament amb una espina...
Hi havia molta feina
que fe i el sol no ajudava gaire amb la tasca però l’alegria va
regnar tot el temps.
Tira, tira el paisatge va anar canviant es feren
munts molts alts amb les mates tallades i altres restes, i com
exemple vos posam el forn de calç que mes amunt amb la foto casi no
se sap ben be com es i finalment com va quedar.
També trobarem una joia vora el forn de calç una
abeurada natural que s’omplia amb l’aigua de pluja, que segur que
els ocells que hi agafaren varen mitigar la fam que patien tan
carboners com calciners per aquests inhòspits paratges, ara gràcies
a Deu ja no fa falta que hagin de matar ocellets petits per viure
però aquest testimoni de la bassa es bo que ens faci recordar de on
venim tots.
També a moments de descans parlarem amb els nins
dels Trapencs i del “ frare des pa” que recaptava almoina i tenia
una caseta fora del monestir que vérem molt prop de on xarmavem i
que era l’únic dins la comunitat que podia xerrar ja que els
altres havien fet vot de silenci.
Férem pràctiques amb els nins de
com ho ferien per dir mos que tenien gana, set o s’havien fet mal
sense xerrar i ho expressaren de lo més be, així es que mestres..
si a les aules xerrem massa ja sabeu lo que podeu fer.
Ja de tornada la
Dragonera ajaguda dins la mar me va dir:
Estic cansada de plorar
els vespres hem despert
trasbalsada pel record de les
flames
estic molt atemorida pel foc
que resplendint dins la mar negre
a les fosques nits amagava la
llum de les estrelles
Ara he de fer de mare
de tots els ocellets que el darrer
foc
va fer fora de la meva estimada
Trapa
i que han agafat refugi dins els
meus pinars
Ara cada dia tots miram a llevant
a la vall de Sant Josep
esperant el moment que els pins i
les mates ja crescuts
deixin engronsar els nius dels
nostres fillets dins el seu brancatge.
Per això vos vull donar les
gràcies a vosaltres
I a molta més gent que
desinteressadament ha posat el seu granet d’arena.
Idò amb les paraules de la Dragonera aprofitam
per dir-vos que el mes qui ve desprès de Pasqua reprendrem les
nostres excursions per la nostra vall i els seus voltants amb les
seves històries.
Ermassets Club de Muntanya
Antoni Bauçà
Ermassets Club de Muntanya
Antoni Bauçà