Pages - Menu

28 de maig de 2014

Excursió a la Torre de Lluc

Aquest passat diumenge dos valents ermassets vàrem decidir sortir a fer una volta i arribar fins a la Torre de Lluc. Excursió llarga d'entrada, no tant per la distància recorreguda sino més per la dificultat del terreny, que així i tot anar sempre per antics camins i passos de muntanya el mal estat en que es troben molts d'aquest petits tresors de la nostra Serra i l'excés de vegetació dificulten molt el seu trànsit.

Ens veim a les 7.30 i partim cap al restaurant d'Escorca on començarem la nostra excursió. Haviem decidit que per anar ho faríem pel Pas des Contrabando i a la tornada pel torrent des Boverons.

Sobre les 9 arribam a Escorca. Hi havia previsió de qualque brusca, però a la part nord de la serra el dia està ben estirat, no fa gens de calor, fins i tot un oratget ben fresc que ens fa decidir començar l'excursió amb el tallavents posat. Botes ben fermades i començam a caminar per la baixada cap al torrent de Pareis. Vistes espectaculars com sempre i ja divisam uns dels punts per on passarem de cami al nostre objectiu, el quarter des Carabiners. Arribam a llit del torrent i ens dirigim cap a l'Entreforc, amb uns vint minuts i havent pegat quatre bots arribam a l'inici del Pas des Contrabando. No puc evitar pensar amb els nostres avantpassats pujar aquests passos carregats amb sacs de 50 quilos a l'esquena i poder vencer els més de 300 metres de desnivell que hi ha per arribar fins a dalt de la coma de ses Cases. Som gent de fortes arrels. Passam per les tanques que hi ha baix les cases de quarter des Carabiners i observam que les estan arreglant, només hi han deixat quatre oliveres, res de carritx ni mata, aixo si reble ni ha per regalar.

Hem baixat, hem pujat i ara torna tocar baixar des del quarter fins arribar a l'antic pas del camí del torrer on després ens tornarà tocar pujar. A mesura que ens acostam a la torre i a la mar les vistes, ja d'entrada espectaculars, es van engrandint més i més.



El torrer personatge important en la defensa de la nostra illa contra els atacs de moros i pirates, i antic usuari d'aquesta simple però eficient construcció ajudant-lo a superar una profunda encletxa que el separava del seu lloc de vigilància. A dia d'avui encara es troba en perfecte estat.



Encara no es veu la torre però si que es veu perfectament el puig on haurem de pujar per veure-la d'aprop.



Ja endinsats dins el pas del torrer anam superant el camí per dins encletxes i represes.



De cada vegada hi som més aprop. Cap dels dos podem deixar de pensar ja la tenim aquí, però no acaba d'arribar.  Són gairebé la una i el sol de cada vegada més amunt i pitja més fort.





És una llàstima l'estat en que es troba aquesta torre, element important de la nostra defensa ara només és una paret en runes.

La una en punt, hem arribat a dalt de la torre. Cara de cansats, no m'ho pensava, la imatge és reveladora.




Com que a n'aquesta vida ens hem d'espavilar no varem discutir massa per decidir que ens convenia dinar i hidratar-nos un poc. En un lloc privilegiat, vista la panoràmica podem dir allò de això no es compra amb doblers.




Després d'haver dinat i visitat l'aljub del torrer començam el camí de tornada, ens queden unes quatre hores per arribar fins el cotxe i el sol de cada vegada més calent.


La pujada pel pas des torrer poc després d'haver dinat es fa feixuga, el sol ens pitja fort de davant i no fa ni un alè d'oratge. Tira tira anam pujant i nomès amb ganes d'arribar al quarter des Carabiners per veure si corr un poc més d'aire.



Arribam a les cases del quarter sense gens d'aigua i aprofitam per anar fins a la font des Poll a carregar-ne un poc.





Bones vistes del Puig de ses Vinyes i el Puig Major de Son Torrella.

Ja queda poc, si tot va bé amb poc més d'una hora i mitja serem al cotxe. Ens queda fer el torrent des Boverons i després la pujada des Burgar.

Però, un tirany de fites ens despista del camí correcte dins el torrent dels Boverons i ens dur molt a la dreta, ja es segur que aquestes fites les posà un que es va perdre. Amb dos bots i un poc d'escalada per mig de les penyes del torrent redreçam el camí i arribam al torrent de Pareis. Ja només ens queda la darrera pujada, però les forces són justes. En Toni es posa davant marcant el ritme i amb un hora som a dalt. Excursió perfecte, quedam que n'hem de fer una altra però ha de ser aprop de la mar, ja no és temps per caminar enmig de carritx i solanes.

Si hi ha ermassets interessats en participar en qualcuna d'aquestes sortides posau-vos en contacte al correu electrònic excursionisme@ermassets.org i vos anirem informant.

Salut i muntanya a tots!!!