El temps estava anunciat amb aigua, però a
aquesta estimada vall el sol ens va acompanyar tot el temps; la Gr
221 ens va treure d’Esporles i la grandiositat de la Granja ara amb
una frondositat ja de primavera ens va alegrar la vista
Parlarem dels monjos cistercencs, i de les lluites per l’aigua entre aquest poble i el Monestir de la Real un plet que durà un parell de segles.
A la pujada pel camí a l’Ermita trobarem un caçadors que amb cans i llaços com
antigament es feia havien agafat uns cabrits , ja més amunt dins el bosc la calç i els calciners varen ser els protagonistes: per fer 150 tones de calç la producció de un forn empraven unes mil cinc centes faixines de una trentena de quilos cada una, quina feinada.
Ara ja hem deixat de banda la calç i
ja no es sent cantar a les dones amb les graneretes a dalt de una
canya emblanquinant la casa, la pintura diuen que dura més...
L’aturada a l’ermita ens va permetre veure tot l’ interior de aquest lloc sagrat i estimat pel poble, en aquell temps nosaltres pregàvem per treure bones notes ara tots duen bones notes i sinó mirau les cares dels penitents..
Passarem al costat de les Ermites velles, de cada
vegada l’obra de restauració està més endavant, parlarem dels
ermitans i de la austera vida que duien, arribaren a la gran bassa de
Son Vic un vertader monument històric de la vida dels carboners amb
el mirador a la Mola de Planícia i la part de la mar del port des
Canonge
Seguint per na Ferrana arribarem al Pas de Sa
Nineta o de Son Noguera amb el camí obert dins la penya amb
barrobins baixant per un camí en caragol dins l’alzinar fins a la
casa de neu.
Ja vora la casa de Neu de Son Noguera bastant ben
conservada construïda l’any 1.718 i amb una capacitat de
emmagatzemar unes 200 tones de gel parlarem de la neu i dels nevaters
de la petita edat del gel que arribar al màxim l’any 1.778 i 1779
fou l’època daurada d’aquesta gran indústria que permetia per
una banda curar les febres fent baixar la temperatura dels pacients i
per l’altra el plaer del gelats que fins hi tot n’hi havia més
varietats que quant jo era petit...
Entre tots hauríem de animar als propietaris de
aquesta finca de Son Noguera a restaurar aquest patrimoni únic que
tenim aquí a Esporles.
Ja de tornada per la Vall de Superna la vall més
grandiosa del terme d’Esporles, parlarem del carboners Mestre Pep
Ulló i Mestre Antoni confit que feien carbó a la mola de Planicia,
i que baixaren al poble l’any 1931 per les festes de Sant Pere una
cria de un voltor del niu del que encara poguérem mostrar el seu
emplaçament al gran penyal par damunt de les cases de Son Vic.
Al voltor negre
Ara aquí, tots gaudim
però el tribut hem
pagat
mig Mallorca hem
destrossat
a canvi de lo que tenim.
Tu que del cel ens
vigiles
ja no et causam temor
no mos guardis cap
rancor
ni a noltros ni a
nostres vil·les
Com lo pi de Formentor
amb enyorances de mar
tu l’as triat per
posar
el niu com progenitor
Ternelles Mortix i Mossa
amb els seus
penya-segats
fas camí pels espadats
fins arribar a
Valldemossa
A on el vent romp la mar
fent espuma vaporosa
amb silueta formosa
fas al meu cor bategar.
Allà al Castell del Rei
érem amos de la serra
com tu perdérem la
terra
amb grillons en el
turmell
Jo de petit, ho confés
te vaig veure encadenat
i per la gent maltractat
com si foses un posés
Ara el temps han canviat
I amb ells també les
persones
ara aquí ja no hi ha
fones
i tu ja estàs ben
tractat
Negre ets tu com la mort
però quan et veig al
cel
per mi ets, com l’aigua
mel
en serveixes de conhort
Dins l’arrel del meu
passat
tu segur hi formes part
el teu volar es un art
que rima com un glosat
Ara en estar estressat
el vespre a dins el llit
somia el meu esperit
que volam acompassats.
Jo davant i tu darrera
jo darrera i tu davant
de ponent cap a llevant
com bruixots damunt
granera
Quan dins la boira
amagat
de sobte, ets deixes
veure
tot el meu cos fas
remoure
hem deixes anihilat
Com barca a vela llatina
et deixes dur pel
corrent
fent pujar el sentiment
mentre la vida camina
Lliures en aquesta terra
cap del dos ho serem mai
ja no hi ha amagatall
dins tota la nostra
serra
Ara tot dos convivim
enyorant part del passat
noltros i tu hem pactat
i tot dos mos consentim
Epíleg
Tot un dia t’he cercat
pels cel blau damunt la
fita
del Ram just queda
l’ermita
tu mos has abandonat
Abans aquí tu hi
visqueres
dins la vall de
Sobremunt
volant pel cel ben amunt
vigilant les
llodrigueres
torna per augmentar el
munt
de totes les meves
quimeres.
Idò que el poema es cumpli i fins a
la propera excursió el proper 20 de Abril que anirem de Esporles a
Estallencs passant per la finca de Planici i tornant amb autobús.
Ermassets club de muntanya
Toni Bauçà
