Pages - Menu

27 de gener de 2014

Fita del Ram Tira, tira


Un dia primaveral ens deixar gaudir a tots de l’excursió a Na Ferrana la muntanya mes santa d’Esporles, sortirem de la mateixa església i agafarem el camí del Rafal, allà poguérem veure un Aljub grandiós, construït l’any 1787


Del cor de Jesús les vistes de la vall d’Esporles son immillorables, aquesta estimada vil·la nostra en forma de dofí, envoltada de muntanyes amb la blanca figura del cor de Jesús que es vista de tota la vall; la protegeixen del vent i des infortunis.



Arribarem a l’Ermita i allà contarem tota la desafortunada història del Ermità Morro amb el seu boc, del ermita Vicens que no va trobar l’escala quant havia de baixar i del encarregat i la seva germana que acabaren els seus dies de manera poc cristiana.
Com a contrapartida, la historia de les mules que va deixar l’exercit per reconstruir l’ ermita i que més de la meitat varen fer ull a la pujada fa fer riure a grans i petits.
De pujada passarem per les ermites velles que estan en procés de restauració, vérem un grandiós forn de calç i la bassa tapada de Son Vic, la més ben conservada d’aquesta mola amb una aigua cristal·lina que feia ganes de beure.
Pujarem a la Cova dels Ermassets i entrarem dins la gran sala, l’historia de aquesta cova la contarem als petits amb un compte inèdit de moment que el se mantingueren sense moure tot el temps de la rondalla


Al cim de la fita del ram a on dinarem, el sol ens va acariciar i les vistes del Puig de Galatzó i la Mola de Planicia ens varen acompanyar mentre recuperàvem forces, allà dalt amb la rondalla va quedà ben explicat les penúries dels carboners que no fa tant de temps feien carbó i gel al pou de Neu per poder sobreviure.



Dalt de la Fita del ram

pujar més d’un ermasset

pel camí aplegaren fam

ningú va dinar de dret



la rondalla escoltaren

parlava dels carboners

els diumenges no contaven

tots eren dies feners



Ja de baixada vérem el Pou de Neu construït damunt l’any 1650 que tenia capacitat per contenir unes docentes tonelades de gel! Baixant també verem dues basses tapades més, es va poder comprovar amb aquestes basses lo important que era al estiu quant feien carbó tenir aigua per beure i cuinar ja que per rentar-se just es feia quant baixaven al poble, una d’aquestes basses la de Son Poquet te picat a escarpre i martell aquesta petita bassa digna de ser vista.


Finalment ferem un recorregut de 11,72 km. Amb una altura máxima de 833 metres un desnivell de pujada de 670 m. Amb unes 6,45 hores.



Idó dins la propera excursió que pujarem al Moletó de Son Malferit i acabarem al Muntant fent un cafetet serà el 23 de Febrer.



Ermessets club de Muntanya

Toni Bauçà


2 comentaris:

Bernat ha dit...

Fantastica escursió i gran crónica!!! ermassets arreu!!!

Bernat ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.