L’excursió que férem el mes passat com podeu
recordar els que hi venguéreu va acabar
amb un bon ruixat i els valents ermessets acabaren un poc remullats, però no hi
ha mal que per be no vengui...i així podem dir:
Es
veu que aquell gran ruixat
que
sofriren els ermassets
ha
fet que ells hagin esclatat
com
també fan els bolets
De
una dotzena que foren
a
la primera excursió
tres
dotzenes s’ajuntaren
i
amb el sol fent calentor
A la sortida que era a les nou i mitja va
acabar a les deu, a la propera demanam un poc més de puntualitat.
Havíem dit que decidiríem si partíem a peu
de l’ església o de la Coma d’en Llobera, no podia ser d’altra manera els
valents ermassets optaren per partir a peu del poble i així l’excursió es va
allargar fins als 14,5 km., amb un desnivell de pujada de 548 metres arribant
als 726 del cim de la Mola, tot això ho férem amb unes 6 horetes.
Vérem les finques de Son Dameto Son Cabaspre
i Son Ferrandell a l’altra part de la mola, parlarem de la vida dura que amos,
missatges, pastors i porquers, així com les collidores d’ oliva a l’hivern
havien de dur per poder com diem en mallorquí, guanyar-se les sopes, i mai tan
ben dit ja que els 365 dies de l’any era lo que menjaven cada dia per berenar.
Ara malauradament ja no es sent cantar a la
gent a damunt l’era i les finques han deixat de tenir tot el seu encant, i un
poc de tristor es sent a aquestes valls.
També parlarem del carboners, que els mesos
de estiu habitaven al bosc fent feina com tots de sol a sol per fer el carbó,
una barraca amb un llit de barres de pi era el seu llar i els tords que podien
caçar al hivern la seva única carn que menjaven.
La font de S’almagra ja dalt la mola els
nins digueren que “ molava molt”
L’aigua cristal·lina al fons ens feia dubtar
si hi havia aigua; l’almagra que era usat per untar les ovelles mesclat amb oli
al hivern feia enfora els paràsits
Ja al cim les vistes de la vall de Esporles
i el seu entorn es multiplicaren veiem la mar blava a l’esquerra amb la badia
de Palma i a ma dreta amb la Marina de Valldemossa, mentre dinàvem el sol i la
boira es posaren a jugar
i
l’esparver la milana i el voltor ens feren companyia, hi havia gana desprès del
esforç i petits i grans i grans i petits varen acabar aviat amb el recapte.
Nins
i grans plegats gaudirem
de
un dia primaveral
dalt
la mola s’ajuntaren
sol
i boira per igual
Malgrat que l’excursió com hem dit va ser
llarga i a bocins costeruda, ningú es va queixar de res... be de tant en tant
sentíem ... falta molt ... i tot va acabar bé veient la gent un poc cansada
però feliç.
Idò fins a la propera, que arribarem a la
fita del Ram i seguirem contant histories de la nostra vall.
Ermassets club de muntanya
Antoni Bauçà
Recordau que la próxima excursió pujarem a sa Fita des Ram, tira tira, i baixarem pes Portell dels Ases. 26 de gener
