UDRÓ DES CORRAL I MÉS...

(Es duo al capdamunt de s'Udró des Corral)

  Després d'un temps de no publicar ni haver pogut organitzar cap sortida amb es grup, tot i que no hem estat aturats, a la fi poguerem fer que es juntassin dos factors (trobar un dia i que fes bon temps), i poguerem anar a fer sa sortida que per motius metereològics haguerem d'ajornar el mes de juny.
  Durant els mesos d'estiu a Mallorca esdevé una mica una temeritat, degut a la calor, fer segons quin tipus d'activitat. De la mateixa manera que ho és poder trobar llocs que te faci ganes anar i siguin viables durant aquests mesos. Noltros tenim sa gran sort de poder dispossar de sa barca d'en Toni per poder plantejar-nos cosetes com les que férem el passat dilluns.

  Aquest pic decidirem matinar una mica i ja ho diuen, "a quien madruga Dios le ajuda", i seguint amb ses dites castellanes, en aquesta sortida matarem "dos pájaros de un tiro" sense tenir-ho previst. Gairebé sempre tenim curolles en marxa, i a mesura que anam fent i taxant deures pendents de sa llibreta, en van sorgint de nous, gràcies a n'aixó sempre hi ha una bona excusa per anar a trescar una mica més. Aquesta vegada només anàvem a nes torrent, peró com que acabarem molt prest, teniem temps i intentar pujar al capdamunt de s'udró era un des deures que teniem pendents,després de pegar-hi una ullada, vàrem decidir intentar-ho i no haver-hi de tornar un altre dia. Com que aixó no entraba dins els plans d'aquesta sortida, no havíem preparat  material de progressió.
  Abans de partir en Toni va agafar per si de cas uns claus que duia al seu cotxe, i en Jaume (que ens va fer de barquer) ens va proporcionar un martellet petit que li venia just clavar tatxes, aixó juntament amb un cordellí vell, del qual ferem un parell de bagues siria el nostre possible material de progressió, que agafarem abans de partir des port de Sóller, en previsió de si podiem rematar sa sortida amb s'intent de pujar a s'udró. Com vos podeu imaginar no duiem peus de moix i sa corda de progressió que fariem servir si ho intentàvem, era una que duiem per unir cordes i poder així recuperar la corda del darrer bot de 90 m.

  Tots aquests handicaps, feien que sa cosa no pintàs molt bé i que segurament i hauriem de tornar, a part no teniem ni idea de si disposariem de temps per poder-ho provar.
  Un cop acabat el torrent ens atracarem a s'udró i vèrem que la pujada no pareixia molt dificil ni exposada, així que decidirem provar sort, varem seguir l'itinerari que a priori presentaba menys dificultats i en dues tirades, haviem d'adaptar-nos als metres de corda que duiem, assolirem el cim de s'udró. L'ascenció va resultar ser molt fàcil, la roca compacta, sòlida i molt adherent. Teniem constància de que altre gent, ja feia un grapat d'anys tinguerem la mateixa curolla de pujar fins aquí dalt, noltros no vèrem molta cosa, el que si podem assegurar, la qual cosa ens va sorprendre una mica i a la vegada ens deixa de cada vegada més alucinats, és que uns dels darrers visitants que ha tingut s'udró, han estat uns animals de quatre potes: sa "capra aegagrus hircus", més conegudes com a cabra mallorquina. Aquests animalons no ens deixen de sorprendre, són una espècie increiblement adaptada i amb les quals, durant breus instants, compartim espai.
  Alló que es diu, de que a n'aquest lloc no hi arriben ni ses cabres, cada cop ens estam donant comta que és ben cert. Fa uns mesos quan atravessarem sa repisa per anar a nes Cingle den Pere Pau, vàrem ser testimonis del que realment són capaços de fer. Dues cabres es sentiren acorralades per la nostra presència i partiren lluny de noltros per un terreny molt vertical amb una facilitat inimaginable, es tiraren pendent avall com a kamikazes sense perdre es control en cap moment i sense precipitar-se timba avall.  Va ser realment increible el poder haver presenciat aquest petit episodi amb les cabres,  i va ser en aquest lloc on poguerem comprobar el que realment són capaços de fer i per aixó no ens va extranyar trobar restes de les seves petjades al capdamunt  de s'udró.

Aquesta vegada no vull aprofundir gaire ni anomenar massa els llocs per on anarem, sa cosa s'està complicant bastant, pot-ser en un termini no molt llarg de temps haurem de deixar de comtar segons quines coses als diferents blogs i haurem de començar a fer de furtius. Amb aixó no vull alarmar en excés a sa gent que comparteix aquestes sortides amb noltros peró alguna cosa haurem de fer i el colectiu de gent que ens estimam Mallorca i que ens agrada trescar-la, i que com sempre ho hem fet amb respecte, estimant el que hi ha i conservant-lo en la mida de les nostres possibilitats, ens hem d'unir per poder dir sa nostra.

A continuació vos deix un parell d'imatges sense comentar d'aquesta darrera sortida.

Salut a tots i fins sa propera!!!