PAS DEN BOTILLA

 Sa sortida des torrent va haver d'ésser ajornada perquè hi havia d'haver mala mar. A continuació teniu una foto com a testimoni del temporal que hi va haver i que ens obligar a passar al plan B. Encara no hem tret res clar de si s'ajornament va ser perquè a nen Toni li feia més ganes es plan B o que...

(S'home de sa berruga al nas)  

Deixant de banda sa manera curiosa d'intepretar sa mala mar que va fer ahir, a nes final ens pegarem una pallisseta de caminar de ses bones. Es plan B va ser anar a fer es Pas den Botilla, una sortida de les tantes

que tenim pendents, menos mal que ses tempestes d'aquests darrers dies havien deixat una temperatura agradable per anar a fer el que ferem.

Sabiem de la existència d'aquest pas gracis als companys "raconers" que també lis agrada trescar molt, sa veritat que fan bona feina, ja que trobar pas per dins aquesta espectacular i vertical paret que forma la cara nord des Puig Gros de Ternelles i els seus voltants, segurament que lis va dur una mica de feina.

Per cert si algú ens pot informar d'on ve aquest topònim, ens agradaria coneixer-ho. La única referència toponímica propera a n'aquest lloc surt al llibre dels germans Sastre "Mallorca Voramar" com a Pas del Pi, pot-ser aquest topònim faci referència al marge on abans d'un temporal hi havia uns pins i que ara només hi queden les restes. Noltros aquest marge no el ferem, ja que al final ens atrecarem a Ses Ferradures a ran de mar. Aixó si, haguerem d'anar alerta a no esquitar-nos amb "el temporal que hi havia..." 

(Es grupet d'aquesta sortida a nes cim des Pa de Figa d'Ariant: Miquel Rigo, Toni Josep, Tomàs i Fran que després de molts "d'escaqueos" ahir va tornar a deleitar-nos amb la sena presència)

                                                              (Una aturadera en el camí)

                                          (Sa nostra particular piscineta a ran de mar)

El dia no va començar gaire bé, ja que la idea era arribar al Paraigua desde Llinàs, peró abans de poder començar a caminar no ens deixaren passar i varem haver de canviar novament de plans i començar al Pi de Son Grua. Desde allà assolirem El Paraigua i la font de Ses Creus, després enfilarem cap es Pa de Figa, peró ja que ens venia de pasada ferem primer cim a dalt des Puig de Gironella.
El cim des Pa de Figa és espectacular, ens ofereix unes inmillorables vistes de sa vall d'Ariant, aprofitarem per fer una aturadeta i menjar alguna cosa, encara ens quedaba un bon berenar per davant...

                                                   (Al cim des Puig de Gironella)

                                    (L'espectacular Vall d'Ariant amb el seu vigia, es Pa de Figa)

                                                     (Espectacular silueta des Pa de Figa)

 (Una mirada al darrera ens mostra la silueta des Pa de Figa i s'altiu platell sota el qual hi ha sa Font d'Ariant)

(A ran de mar camí de ses dues Ferradures, tancant aquesta raconada de sa costa: sa Punta de la Sal)

(Durant la dura i exigent ascenció cap a la part alta des penya-segats que s'aixequen dalt ses dues Ferradures, atravessant pel collet de la dreta d'aquesta curiosa i característica punta de roca)

Baixarem des Pa de Figa cap a la vall d'Ariant utilitzant una espècie de canal que hi ha just als seus peus i que en la seva part final es troba molt bruta de vegetació. A continuació ens dirigirem cap el coll de Solleric aprofitant sa pista que du a sa Punta de la Sal, peró abans d'abandonar-la aprofitarem per repostar aigua a sa Font de Solleric, la qual portava un generós bram d'aigua.

(En Fran a la part alta des pas, faltava poquet per arribar a sa cova)

(Espectacular vista de sa costa, en primer terme Sa Ferradura Gran, Cala Solleric, Cala Romegueral, Punta de La Sal, Punta Blanca i Punta Beca...brutal!!!)

Aconseguirem arribar a s'era que hi ha just damunt Sa Ferradura Gran avançant a ran de mar. L'aigua estava espectacular i un poc abans d'arribar a Sa Ferradura Gran ens toparem amb un racó idílic, "sa nostra piscineta particular", que convidava a fer-hi una "sota" com diuen a "la vall", per a la resta de mortals un capfico. Mentres els meus companys de viatge disfrutaven d'un refrescant banyo en aquest indret tan espectacular, jo vaig aprofitar per fer fotos. Va ser aquí que em vaig dónar comte que tenia sa càmera mal graduada, estava amb ses darreres modificacions que li havia fet la darrera vegada que la vaig fer servir. És per aixó que totes ses fotos que havia fet fins ara no servien per res, menos mal que gràcies al darrer curs de fotografia que vaig fer, vaig conèixer un nou sistema per revelar fotos i ponyint una mica (encara em queda molt per exoerimentar), he pogut arreglar algo ses fotos. Sa propera sortida abans de començar m'heu de recordar que miri com està graduada sa càmera.

Ara tocaba la part més dura de la jornada remuntar es Pas den Botilla, a més es dia s'havia estirat bastant i ses hores que eren, es sol es començava a notar amb més força. Poc a poc i amb esforç la mar anava quedant més enfora i guanyaven metres a n'aquest terreny tan abrupte i poc transitat. La coveta que dona accés a un collet i que marca podríem dir el final del terreny més  mal de transitar quedava ja molt aprop, en arribar-hi ferem una altre aturadeta i ens menjarem els "cremadillos" que ben bé ens mereixiem. Un pic ja a la part alta de la cresta només ens quedava retornar a nes Paraigua i d'allà al cotxe, peró abans d'arribar-hi  trobarem un gorg d'aigües no molt transparents, al qual només dos dels quatre gossarem ficar-nos. A continuació teniu una foto del gorg, jutjau voltros mateixos si convidava o no al banyo...

Fins a la propera a veure si aquesta vegada encertam amb la previsió metereològica.

SALUT I BONES CAMINADES!!!

(Sa nostra particular piscineta aran de mar...BRUTAL!!!)