1 d’abril de 2011

CINGLE DEN PERE PAU

Itinerari en travessia que seguirem desde sa cova enfilats a mitjan penya-segat per assolir es Cingle den Pere Pau. El nom de cova de Na Maria és el que un informant que es dedicava a fer contraban i que ens digué que utilitzaven d'amagatall, li va dir a nen Toni, no podem afirmar que aquest sigui el seu nom real. El punt 3 es cap des cavall és una fita litoral, ja que aquesta pedra vista desde la mar desde segons quin angle esdevé es cap d'un cavall. Aquesta ha estat sa realització d'una "curolla" que en Toni tenia feia una temporada dins el seu cap. Després d'haver tengut que suspendre sa sortida a la zona des Puig Major, i de tenir una setmana bastant complicada en quant a tema personal, havia de menester fer alguna cosa que em deconectàs per uns instants des dia a dia. És per aixó que quan en Toni em va propossar anar a fer aquesta escapadeta que teniem pendent, no ho vaig dubtar un moment. En una sortida anterior en Toni havia arribat a un punt d'aquesta travessia que li havia aturat el pas, i per prudència i sentit comú va decidir ajornar-ho per anar-hi més endavant i provar-ho amb seguretat. Al llibre "Sa Costa d'Escorca" es fa referència a n'aquest cingle com un lloc "de difícil accés, per a davallar-hi és necessària una corda. Segons un dels informants, hi treien càrritx, i en una ocasió hi amollaren un boc. Ningú ens ha sabut treure de l'anonimat al personatge que li dóna nom". Un cop haver estat allà i pel que poguerem veure, tots dos pensarem, ¡quines poques feines hi tenien allà per anar a treure-hi càrritx! L'accés al lloc no és gens fàcil, realment no sabem perquè arriscar-se tant per aconsseguir una cosa tan poc valuosa, i que a més n'hi ha per tot arreu. (A continuació un parell d'imatges de sa progressió en travessia gairebé horitzontal entre sa cova i es punt 2 de sa primera fotografia)


A la part del cingle on hi ha es coster ple de càrritx no hi havia rastre de cap tipus d'activitat, no arriben allà ni ses cabres, motiu més que sintomàtic que aquest és un dels llocs de sa serra que no presenta cap utilitat, i pot-ser, que sigui un dels llocs de sa serra on mai hi ha arribat algú, encara que aquesta afirmació és molt arriscada i sense uns fonaments que puguin ser constrastats, el que si que es podria afirmar és que fa bastants d'anys que ningú hi ha estat.

A nivell excursionista, hagués estat molt interessant si desde es Cingle den Pere Pau hi hagués continuitat cap es Cingle de n'Amet, si aixó fos viable hi hauria una més que interessant alternativa per recorrer aquest indret de sa costa, noltros no ho vèrem viable.


(Detall de sa bauma on es troba es secret de s'Alger).

(Imatge desde la part més enfonyada des coster de càrritx situat al Cingle den Pere Pau, noltros hi accedirem per sa part baixa de s'esperó que hi ha a l'esquerra de sa foto).



(Lloc on per raons de seguretat i sentit comú decidirem assegurar es pas amb corda, ja que sa caiguda hagués resultat fatal. Un cop superat aquest raconet s'assolia es coster de càrritx des cingle sense cap dificultat)

5 comentarios:

Miquel Àngel ha dit...

Molt interessant el trànsit per aquests cingles intransitables, a cada sortida deixau el llistó molt amunt.

Bergant ha dit...

Ja me´n havia parlat en tj sosa d´aquest pas cap al cingle de´n Pere Pau. "Si no lo veo no lo creo", per dir qualque cosa. Bestial!
Com a massa perillós, només apte per a poca gent.
Enhorabona!

Tomàs ha dit...

Moltes gracis pels vostres comentaris Miquel Àngel i Bergant, s'ha de dir que aquestes coses ja se surten d'una ruta convencional d'excursionisme, peró era una curolla que voliem anar a mirar, sa llàstima és que no tengui continuitat cap es cingle de n'Amet, ja que d'aquesta manera tindria molt d'interés...
Molta salut i a seguir trescant!!!

Miquel Àngel Dora ha dit...

D'enveja aquest iitinerari.
Ja m'agradarïa...
Bona feina Tomàs!!!

pmmp ha dit...

Vaja recorregut més espectacular Tomàs. Molt interessant, ho hauré d'anar a investigar qualque dia.

Es tram més exposat que tal se fa? Es bo de protegir?

Cap es Cingle de n'Amet idò impossible, ni amb cordes?

Ah, i molt bones fotos.

Salut.